L'economia solidària prové primer de tot d'una visió cultural de la iniciativa, basada enels principis d'associació, cooperació, mutualització, com també en pràctiques d'associació, reciprocitat, transversalitat en els projectes, mobilitazació territorial.
La finalitat de l'economia solidària: la rendibilitat i la sostenibilitat en temes socials i ambientals, la viabilitat econòmica de les activitats.
El que caracteritza l'economia solidària és "en nom de què s'actua", és a dir:
- La mobilització individual en benefici d'una actuació col·lectiva i d'una plusvàlua social compartida.
- La renovació i el desplegament dels llaços socials; la diversificació i l'acumulació del capital social.
- La millora de la qualitat de vida.
- La lluita contra l'aillament i contra la ruptura dels llaços socials.
En l'empresa solidària es combinen tres vocacions:
- Una vocació "d'interés col·lectiu", serveis col·lectius o personals, serveis relacionats amb el medi ambient, amb el transport, l'educació; que es tradueix en unes actuacions territorialment pròximes, que han de poder ser objecte de contractació entre els empresaris de la societat civil i les institucions públiques.
- Una vocació "d'inserció social i professional", destinada a la formació i l'evolució de la persona cap a una major independència.
- Una vocació "d'intercanvi", que passa per la venda o l'intercanvi no monetari de productes o de serveis als particulars, al col·lectius i ales empreses; l'acte comercial es pot realitzar al preu de mercat facilitant l'accés a les clienteles menys solvents, o bé basant-se en el principi de reciprocitat.
I precisament en la interacció entre aquestes tres vocacions que rau l'originalitat de l'economia solidària, que "dona sentit" a aquest enfocament i l'enmarca en la recerca d'una economia plural.
L'economia solidària fa funcionar els "tres peus" de la societat: estat, mercat i societat civil, i provoca el diàleg entre aquestes lògiques diferents.
Al llarg de les darreres dècades, Catalunya ha sabut ser un territori d'innovació en termes d'economia solidària i diversos centenars de promotors d'un empresariat diferent (organitzacions sota forma jurídiques molt diverses) han dibuixat les bases d'una dinàmica territorial i han demostrat la seva capacitat d'avantguarda.
En alguns casos, les iniciatives de la societat civil han estat seguides per les polítiques públiques.
Així s'ha demostrar la capacitat col·lectiva d'innovar permanentment i per adaptar-se a les noves necessitats, cosa que s'ha traduit, per exemple en:
- Una implicació operativa en el camp del desenvolupament sostenible.
- La creació d'eines noves de finançament ètic i inserció laboral.
- La creació de xarxes associatives i empresarials.
Amb aquesta experiència, ara es tracta de passar de la fase d'experimentació, d'aplegar els agents entorn d'un projecte comú i d'uns territoris de referència, per tal de donar més alè a la dinàmica catalana i espanyola en matèria d'economia solidària i d'enfortir el que ja existeix per garantir la perduració de la capacitat d'innovar.
